Antoni Cerdà en la cruïlla dels poders medievals / Albert Cassanyes Roig
Cassanyes Roig, Albert


Lleida : Pagès, 2022
276 p. ; 24 cm (Verum et Pulchrum, 23) 

Antoni Cerdà fou una persona molt pròxima al poder. Nascut a l'illa de Mallorca, ocupà diferents càrrecs a la jerarquia eclesiàstica: fou canonge de Mallorca, arquebisbe de Messina, bisbe de Lleida i cardenal resident a la Santa Seu, a més d'obtenir nombroses prebendes en esglésies i monestirs d'arreu de la Corona d'Aragó. Estigué al costat dels papes de mitjans del segle XV, que arribaren a qualificar-lo de "príncep dels filòsofs" per la seva gran cultura. També va ser un fidel servidor del rei Alfons el Magnànim, i una peça clau en la seva política italiana, tant per la seva influència davant el papa com per les informacions que feia arribar a la cort reial. Aquest llibre, fruit d'una intensa recerca en arxius de Catalunya, Mallorca i el Vaticà, reconstrueix, fins on és possible, la biografia d'un cardenal mallorquí del segle XV que visqué durant un període de grans canvis. Sense renunciar als objectius propis, Antoni Cerdà hagué de moure's entre els interessos, sovint contraposats, del papa i el rei. (Editorial).

Els Pergamins de Montornès de Segarra / Joan Busqueta, Albert Cassanyes, Núria Preixens ; Flocel Sabaté (ed.)
Busqueta i Riu, Joan J.


Lleida : Pagès, 2023
214 p. ; 24 cm (Verum et Pulchrum, 24) 
ISBN 9788413034393

Penetrar en els pergamins generats a un poble com Montornès de Segarra, entre els segles XIV i XVI, obre una finestra per al coneixement dels homes i dones que es movien en l'espai rural, amb els seus senyors, la seva incipient organització municipal, les seves relacions amb els diferents centres vilatans, les seves activitats econòmiques, les seves dificultats i tensions i, en definitiva, l'encaix amb la realitat política i social de la Catalunya coetània. És un tast de la història real, la que afecta directament als protagonistes, sovint anònims, del recorregut social. Amb aquest volum s'ha pogut recuperar, restaurar, transcriure i donar valor al centenar i mig de pergamins de Montornès de Segarra que feia molts anys que estaven custodiats a l'ajuntament. L'acció de recuperació d'aquests pergamins crea un vincle entre els pobladors actuals i els antics pobladors. El 2015, el nou consistori de Montornès de Segarra va localitzar fortuïtament a l'ajuntament documentació històrica que incloïa pergamins medievals,en un estat força lamentable. (Editorial).

Antoni Cerdà (c. 1390-1459). Poder polític i promoció eclesiàstica a mitjans del segle XV [Fitxer informàtic] / Albert Cassanyes Roig ; [dirigida per: Karen Stöber, Rafael Ramis Barceló]
Cassanyes Roig, Albert


Lleida : Universitat de Lleida, 2018
Dirigida per: Stöber, Karen; Ramis Barceló, Rafael. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2018
1 recurs electrònic (658 p.)

Antoni Cerdà va néixer a Mallorca cap al 1390. En el moment de la seva mort, que va ocórrer a Roma el 12 de setembre de 1459, era canonge en diverses diòcesis, bisbe de Lleida i cardenal, i, a més, posseïa nombrosos beneficis i altres prebendes arreu de la Corona d'Aragó. Cerdà protagonitzà un fulgurant ascens en la jerarquia eclesiàstica que li permeté la percepció d'abundants rendes i l'ascens social de la seva família. Les causes d'aquesta promoció eclesiàstica s'han de buscar en els vincles que uniren Antoni Cerdà, els papes Nicolau V, Calixt III i Pius II, i el rei Alfons el Magnànim, així com en els amplis coneixements de Teologia que havia adquirit. També sembla que es trobarien en l'origen d'episodis afegits a la vida d'Antoni Cerdà, alguns sense cap fonament històric, altres, fruit de confusions. Aquests episodis que s'han anat divulgant al llarg dels segles. La depuració de la biografia d'Antoni Cerdà, per tant, és una necessitat.

De Mallorca a Nápoles, Lleida y Roma : los viajes del canónigo Gabriel Cerdà (1450-1491) / Albert Cassanyes Roig
Cassanyes Roig, Albert


En: Historia. Instituciones. Documentos. Sevilla, núm. 43 (2016) , p. 99-114
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Entre els diferents grups de viatgers de l'Edat Mitjana, els eclesiàstics van ser un dels més actius. Els canonges mallorquins de la segona meitat del segle XV també van solcar els mars per arribar a diferents destinacions. Amb el present article s'estudien els viatges realitzats per un d'ells, Gabriel Cerdà, que es va dirigir als principals centres de poder de la Corona d'Aragó (Nàpols i Catalunya) i de l'Església (Roma), encara que també va freqüentar la ciutat de Lleida per estudiar i ostentar un altre canonicat en la seva catedral. El seu cas és un paradigma del comportament dels canonges mallorquins en relació a la seva mobilitat geogràfica.